Senugi’s Blog


Inspiració
September 29, 2011, 2:43 pm
Filed under: Sergi Nuss

Avui es respira inspiració. Estic veient moltes referències a temes socials, a la “crisi”, a la necessitat de rebel·lió. Això dóna ànims. No tenim els centres de poder, però tenim les xarxes. I les xarxes, de tanta iteració de missatges importants i profunds, poden portar a l’emergència d’idees i a l’eclosió d’accions. El 15M va passar però la seva essència continua contagiant i potser un dia, com la pólvora, s’encendrà una reacció en cadena que farà fondre fins els ciments més sòlids d’aquest decadent sistema. Tan de bo. Potser un dia ens atrevirem a tornar a parlar obertament de nacionalitzar sectors de serveis públics bàsics -inclosa la banca-, perquè per molts discursos de mercat lliure i neoliberalisme que ens facin, la veritat és que l’únic resultat que jo veig és aviam qui construeix el gratacels més alt.



Alliberació
September 27, 2011, 4:43 pm
Filed under: La sostenibilitat a les Comarques Gironines, Sergi Nuss

Avui he estrenat l’e-dit, el sistema de cotxe compartit que ha impulsat la UdG. La veritat, ha estat una alliberació deixar el cotxe a casa. M’he estaviat de conduir -que no és que m’agradi gaire- m’he estalviat d’aparcar, m’he estalviat diners i m’he estalviat uns 2kg de CO2 a l’atmosfera en 19Km (el servei mateix m’ho ha “xivat”) que, cal recordar, està canviant el clima. En una regió com la nostra, amb un nivell molt alt de població que fluctua diàriament entre la localitat de residència i la de treball, i amb molts nuclis petits com el meu -Vilafreser- on no arriba el transport públic, l’e-dit és una solució molt idònia. Simplement mitjançant internet o el mòbil ens podem donar d’alta i sol·licitar o oferir un itinerari i rebre una resposta de part d’algú que també està registrat al sistema amb el component de seguretat necesssari. A més a més, cada vegada que s’utilitza la persona que condueix rep punts per després tenir descomptes en serveis de mecànica, benzina, etc. Molt ben trobat!



Baden-Württemberg, la Catalunya on jo voldria viure
March 28, 2011, 11:13 pm
Filed under: Sergi Nuss

A Baden Württemberg bufen vents verds, vents de canvi, vents de prou por a la transgressió. N’ha estat el detonant una nova catàstrofe nuclear, però els 40 anys que porten els freiburguesos i llur regió construint una identitat sostenibilista han acabat decantant la balança cap a una majoria progressista verda. Per primer cop Die Grünen (Els Verds) amb un 25% dels vots han superat els socialistes de l’SPD i estan en disposició de liderar el govern del Lander en una coalició d’ambdues forces. Se li ha vist el llautó a la dreta de la CDU de Merkel, la dreta de les frenades i accelerades sobtades en la política heretada de tancament progressiu de centrals atòmiques. Tot va començar els anys 70 quan la ciutadania de Freiburg es va oposar a un projecte nuclear i el va aturar; allò va iniciar la progressió d’Els Verds. Ara, Fukushima i prèviament l’anunci de Merkel que prolongaria la vida de les nuclears, és a dir la pròrroga del risc que representen les 4 centrals en funcionament d’aquest Lander, han fet que el got vessés i la població digués “volem una altra cosa; més ecològica, més responsable, més atrevida”. Perquè deixar que Els Verds manin és valent; “perdoneu, però algú ho havia de dir”.

Baden-Württemberg és la Catalunya on jo voldria viure i Freiburg la Girona de la que m’agradaria estar enamorat. Una ciutat el doble de gran que la nostra, però amb tramvia, amb 500 Km de carrils bici, amb més de 400 instal·lacions fotovoltaiques inclòs el teulat del camp de futbol municipal, amb cases passives que consumeixen una quarta o cinquena part de l’energia que les nostres només amb un 3% de sobrecost, amb programes de rehabilitació energètica dels edificis de promoció social, amb barris peatonals on els veïns han exigit poder viure en habitatges sense plaça d’aparcament (més barat i eficient; i qui la necessita la compra en un edifici específic per tot el barri adreçat a aquest ús) i amb 12.000 persones i 2.000 empreses (a Freiburg i contrada) treballant en tota l’economia verda que ha generat aquesta idea que “un altre món és possible”.

Bufen vents verds a Baden-Württemberg, tan de bo el temor dels socialdemòcrates a una corrent certament més progressista i independent dels lobbies que la pròpia, no els aboqui a una nova “sociovergència” germànica. Però sobretot, que aquests vents verds no s’aturin als Pirineus i que facin brollar de ments i esperits un “perquè no?” a l’opció desconeguda de deixar als nostres verds, a IC-V EUiA, agafar un dia el timó.



A continuar destruint territori
March 19, 2011, 9:10 am
Filed under: Sergi Nuss

Llegeixo a El Punt de dijous (13/03/11) que s’ha aprovat el nou POUM de Bescanó el qual panifica la construcció de 1.300 nous habitatges, i que a Maià de Montcal se’n podran fer 290 més a la Urbanització de Mas Llorenç. De debò ningú del Govern s’escandalitza per aquestes xifres? De debò som només els ecologistes i les plataformes en defensa del territori a qui ens sembla abominable que un poble de 4.500 habitants tingui com única proposta de futur duplicar aproximadament el nombre d’habitatges i de població que té ara?  Maià de Montcal, per la seva banda, només té 450 habitants. Algú és conscient que projectar-hi una urbanització de 290 cases significa multiplicar per més de 2 la població actual? Que significa omplir un nucli rural de muntanya de segones residències i reproduir el fenomen de les urbanitzacions desbocades dels anys 60 en ple segle XXI; quelcom que tota la classe política ha coïncidit a lamentar? Algú pensa que això serà un nou focus de mobbing rural? Algú s’adona que aquest model de desenvolupament de població escampada per tot arreu i més sovint cada cop en cases unifamiliars, l’únic que fa és generar més i més demanda de transport (per anar a la feina, per anar a comprar, per dur els nens a l’escola…) més consum d’aigua per càpita per nous jardins i piscines, més despesa energètica per dotar de comfort vivendes més grans, de més plantes i més habitacions? A l’hora de debatre, tothom té clar que hem d’anar cap a l’estalvi, que un dia o altre no podrem comptar amb les nuclears i que hem de trobar la manera de no ser tan depenents del petroli. A l’hora de fer política, de governar i de planificar “Ah, no!” tot ha de poder seguir igual i mentre les circumstàncies no ens obliguin a parar, anar a més.
Està clar que vivim en un país que l’únic projecte que té és construir, construir i construir. Ja podem anar dient els catalans que som el motor d’Espanya, l’excepció a la norma (en referència també a Espanya), que volem innovar, o que aquí acumulem “talent”. A la pràctica això també és un país de pandereta on a la mínima que la societat civil es despista l’única cosa que saben fer els poders públics és confabular-se amb els privats per especular i continuar destruint territori. De debò, fot vergonya! Com ens recorda cada matí Manel Fuentes, “Benvinguts a casa vostra!”.
Sergi Nuss



La fi de les bosses de plàstic no biodegradable arribarà el 2018 (extret d’El Punt de 05/05/2011)
March 5, 2011, 7:24 am
Filed under: Sergi Nuss

Després de deu anys d’aplicació de la primera llei estatal de residus, el consell de ministres va aprovar ahir l’avantprojecte de llei de residus i sòls contaminants, que estableix un calendari per suprimir les bosses de plàstic no biodegradable l’any 2018. La norma també obligarà, a partir del 2015, a marcar aquestes bosses amb un missatge que alerti dels seus efectes en el medi ambient.

Amb aquest avantprojecte s’adapta una directiva europea del 2008 que, més enllà de posar fi a les bosses de plàstic no biodegradable, actualitza el règim jurídic de la producció i la gestió dels residus i clarifica les competències
locals en relació als residus generats als municipis. Segons la legislació europea, abans del 2015, s’ha de dur a terme la re-collida separada de diferents materials (paper, vidre, plàstic, metalls…) per fer possible la separació dels bioresidus i l’establiment de sistemes de dipòsit, devolució i retorn.



Per mi aquest és el camí que cal fer (extret del Diari de Girona de 2 de març de 2011)
March 2, 2011, 5:44 pm
Filed under: Sergi Nuss

Girona contractarà la llum a qui obtingui un 50% d´energia neta

L’equip de govern prepara un pla amb multitud d’accions per mitigar el canvi climàtic i reduir les emissions de CO2

Una de les claus, segons Pardo, és que l’actual incineradora se substitueixi per un complex de residus.

TAPI CARRERAS

L’Ajuntament de Girona està preparant un nou concurs per contractar una companyia elèctrica que inclourà com a requisit mediambiental que els interessats hauran d’acreditar que el 50% de l’electricitat que ofereixin provingui de fonts renovables. El regidor de Medi Natural, Enric Pardo (ICV-EUiA), va explicar que abastirà 450 comptadors i que molt probablement s’hi podran afegir els diferents organismes autònoms en els quals el consistori té un pes important. El representant municipal va indicar que, fins i tot, estan estudiant si podrien incloure al paquet els veïns que s’hi poguessin interessar per oferir un nombre de clients més elevat i aconseguir així una oferta encara més beneficiosa per a l’Ajuntament i els ciutadants que s’hi apuntessin. Actualment, les companyies se solen moure en una franja del 21 al 27% de producció d’energia per mitjà d’energies renovables, tot i que darrerament n’hi ha que s’estan especialitzant.

Aquesta és només una de les moltes mesures que l’Ajuntament preveu tirar endavant d’ara fins a ?l’any 2020 per tal de reduir les emissions de CO2 seguint el protocol de Kyoto, que marca una rebaixa del 20% de gasos aquell any respecte al que s’emetia el 1990. Tenint en compte que s’estima que el 1990 cada ciutadà emetia 6,4 tones de CO2 al llarg dels dotze mesos, i que l’any 2008 era de 8,8 tones de C02 per habitant, l’objectiu del pla d’acció és que hi hagi una emissió de 4,7 tones per habitant. Les accions previstes són molt variades i impliquen tant el consistori com els ciutadans. Per exemple, s’aposta per recuperar les centrals hidroelèctiques del Molí i de la Marfà o construir una xarxa de distribució de calor a través de la tecnologia de tub verd fins a equipaments municipals, residencials, comercials i industrials. També la conversió progressiva de l’actual flota de vehicles municipals per tal que usin biocumbustibles i electricitat, desenvolupar diferents línies de tramvies entre Girona i altres poblacions, estimular l’ús del cotxe elèctric, adoptar les disposicions del codi tècnic de l’edificació en noves construccions i la progressiva adaptació del parc d’habitatges i locals comercials, entre altres.

El Pla s’ha de debatre i aprovar al ple municipal de dimarts vinent. Posteriorment s’haurà d’enviar a la Unió Europea perquè verifiqui aquest Pla. Quan això succeeixi, es podran començar a redactar els plans. La redacció tindrà una subvenció d’un 90% del total i per a l’execució el Banc Europeu d’Inversions ofereix finançament al 0% d’interès.



Política
February 15, 2011, 2:44 pm
Filed under: Sergi Nuss | Tags:

Aquesta setmana passada el Diari de Girona va anunciar que em presento a les llistes municipals de Girona per IC-V-EUiA. Faig aquest pas amb l’objectiu de garantir el perfil ambiental de la coalició, el que fins ara aportava l’Enric Pardo, l’actual Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat.
Des que vaig prendre aquesta decisió, suposo que ningú s’imagina la tensió amb què sovint em llevo. Ficar-me en política m’ha remogut les entranyes. De sortir elegit pot ser que em toqui parlar, i fins i tot fer, en nom de la ciutat i llurs 100.000 habitants! Reunions intempestives, cap de setmana “segrestats”, focus de moltes mirades crítiques particulars, col·lectives i mediàtiques… Era molt més còmode mirar-me l’ajuntament des del carrer i llançar tots els improperis que volgués als més o menys afortunats representants regidors i regidores. Passo a ser un més d’aquestes i aquests assenyalats com a culpables d’amagar interessos personals, que parlen molt però no fan res i que generalment el que fan ho fan malament. Vaja, un sector al qual incorporar-m’hi no sembla que m’hagi d’aportar grans avantatges, a part del “viure del cuento”.
Si al damunt de tot això em llevo amb nervis, la pregunta és “llavors per què ho faig”? Encara no estic segur de tota la resposta, però, malgrat que les enquestes i les tertúlies indiquen altra cosa, per mi una de les cinc prioritats més importants del segle XXI és i ha de ser el medi ambient. I quasi tan important és que per això calen, o bé polítics que s’ho creguin molt, o bé polítics formats en aquest camp. Em prenc, doncs, l’entrada en la política com una qüestió professional; d’accés a una feina en el meu ram. Em vull veure i sentir com si fos enmig d’un procés de selecció de personal i els electors fossin els empresaris responsables de triar el seu nou Consell de Direcció, amb els diversos perfils desitjats. Per això, 1) em presento i em poso al servei de la ciutadania per treballar en temes de medi ambient, i 2) animo a tothom a informar-se de qui són els canditats i llurs acompanyants. Vegin qui és qui, què ha fet cadascú, quines garanties els transmeten en allò que poden acabar fent. En aquest sentit, crec que en IC-V s’hi pot confiar, perquè tot i ser un partit petit, intenta associar els seus candidats a un perfil social, educatiu, ambiental, etc. Ara, els toca parlar a vostès.




Follow

Get every new post delivered to your Inbox.