Confessions d'un Ecologista


Primera gran decepció amb el COAMB
Novembre 14, 2016, 8:39 am
Filed under: Sergi Nuss

Primera gran decepció amb el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB). Un Dictamen de 2015 dóna suport a la idea que reanudar l’abocament a Vacamorta és preferible a la clausura, buidat i restauració del mateix, malgrat sentències que indiquen el contrari.

Puc entendre els arguments, però les sentències en matèria ambiental s’han de fer complir. En particular perquè l’Administració sigui exemplar en l’aplicació de les seves pròpies normes, i perquè no torni a haver-hi un nou Vacamorta. Si davant d’una sentència la resposta de l’Administració és “no pensem acatar-la”, quina legitimitat té per exigir a la ciutadania que ho faci i quina força té la legislació ambiental del país?

Clausurar, buidar i restaurar tindrà un gran cost (econòmic i ambiental), però serà un precedent per altres futurs casos i enfortirà les estructures d’Estat.

https://cepanoticies.wordpress.com/2016/04/11/mocio-de-protesta-pels-dictamens-emesos-per-col-legis-oficials-abocador-de-vacamorta/#more-870

 

Anuncis


Confessions d’un Ecologista
Novembre 12, 2016, 7:42 pm
Filed under: Sergi Nuss

Com a ecologista, cada dia em sento interpel·lat per mil-i-un gestos i fets socials referents a com l’espècie humana es relaciona amb la biosfera. Aquest serà un diari de confessions, d’allò que em cou i allò que em commou.

Comença avui, 12 de novembre de 2016, quan fa una setmana que hem tornat a la ciutat després de gairebé 8 anys a pagès. Quan, passejant per Girona en un capvespre suau, entre la multitud que ociosament va amunt i avall, m’he adonat que porto molt temps vivint d’esquenes a aquesta realitat. Capficat en la meva eco-quimera rural, he oblidat la grandesa d’un fenomen tan complex com és la ciutat. Del fet que un centenar de milers de persones juntes saben funcionar millor que la majoria d’elles per separat; el criptosistema que diu Jaime Izquierdo. De com el caos genera un ordre, potser inassolible d’altra manera. Cert que a nivell mundial això està en entredit, pel creixement rampant de les ciutats in-urbanes, però tornant al meu cas particular el dil·lema és: “em sabré adaptar?”